El nostre petit planeta no deixa mai de moure’s, girant i girant al voltant del seu eix inclinat, revolució rere revolució al voltant del Sol, movent-se pel teixit espacio-temporal de l’Univers conegut. I tots aquests cicles còsmics tenen el seu reflex en els cicles més locals que donen forma a les nostres petites experiències vitals. Així, periòdicament, els moviments atmosfèrics ens porten neu a la costa mediterrània, els ametllers i pruners comencen a florir a finals d’hivern, cues de processionàries baixen dels pins per enterrar-se pel següent cicle vital, les abelles busquen nius on pondre els ous i, a escala encara més petita, l’AFA torna a organitzar un diumenge a l’hort al Bosc del Turull.

 Cinc dies després de veure Vallcarca nevada, el passat diumenge dia 4 de març vam organitzar un taller pels nens al Turull. La Clara Primante ens va explicar com preparar nius per l’abella blava de la fusta (Xylocopa violacea), un exemplar força gran d’abella amb un vol potent que ajuda molt a pol·linitzar. A aquesta abella li agrada fer els nius en els forats de les canyes, amb el que després de recollir una quarantena de canyes ben seques, els nens van polir els forats amb paper de llima per tal que les entrades fossin suaus i, en alguns casos, vam tallar part de la canya perquè el forat quedés a la vista. Després vam procedir a ajuntar entre quatre i cinc canyes amb cordill, per així oferir a les abelles diverses possibilitats on pondre els ous i fer els nius. Un cop preparats aquests nius, s’havia de pensar on i com posar-los. Amb l’ajuda d’un mapa del Turull vam buscar tres llocs diferents on col·locar els nius: a l’hort dels nens, al mig del bosc prop de l’aqüeducte i al costat de l’hort dels avis, sempre en llocs ben assolellats. I per intentar aprendre més sobre els costums d’aquests insectes, en cada un dels llocs vam situar tres grups de canyes en orientacions diferents: verticals, horitzontals i en diagonal. D’aquesta manera, amb l’ajuda dels mestres de l’escola i les visites setmanals que els nens fan al Turull, aquests podran anar fent un seguiment de l’ocupació dels nius, veure en quin dels tres llocs n’hi ha més d’ocupats i quina orientació prefereixen.

 Posant els nius al bosc vam veure moltes ametlles pel terra, que els nens es van dedicar a collir i a menjar-se-les després de trencar la closca amb pedres del terra. I després d’aquest petit aperitiu, ens vam ajuntar per dinar tot el que les diverses famílies havíem preparat per compartir. I tot xerrant, menjant i bevent la sidra amb la que ens va regalar el Jaime, vam veure diversos exemplars d’abelles blaves i, fins i tot, vam poder veure com una entrava dins d’una de les canyes que hi ha a l’esplanada del Turull. Esperem que els nostres nius els hi agradin tant o més! I també esperem atraure més papallones al nostre petit jardí on vam plantar alguns alls tot just acabat el dinar.

 I perquè tots el cicles vitals puguin continuar, l’aigua és un element imprescindible, i així, per recordar-nos que tots depenem del que la Natura ens ofereix, es va posar a ploure amb ganes, finalitzant d’aquesta manera un altre diumenge a l’hort de la gran família del Montseny.