Per en Martí fa quatre setmanes que anar a l’escola és tota una prova d’obstacles. Estudia 4t de primària a l’escola Montseny de Barcelona i quan es va trencar la tíbia no es podia imaginar tot el que li suposaria.
L’escola Montseny està situada entre el barri de Vallcarca i el Coll. És una escola amb 50 anys d’història al barri, molt estimada, amb un projecte vinculat amb la natura i l’enotrn que la fa singular. En Martí viu a 5 minuts de l’escola, i malgrat els desnivells del barri, no li és cap problema arribar fins a la porta. El problema el troba dins l’escola: no és accessible.
L’exterior és ple d’escales per salvar els desnivells del terreny. I a l’interior, l’escola no disposa de rampes ni accessos que permetin l’entrada amb cadira de rodes, i encara menys hi ha cap ascensor. Actualment, quan el Martí va l’escola, amb l’ajuda de famílies el pugen a pes fins a la seva classe, o ell sol puja a peu coix els trams d’escales fins a la seva classe. A l’hora del pati s’ha de quedar a la classe perquè és massa complex el seu trasllat.
Per sort el Martí d’aquí a unes setmanes tornarà a jugar al pati emulant el seu ídol Yamine Lamal, però i sí la lesió del Martí fos més greu? I si estiguéssim parlant de mesos o fins i tot d’una lesió permanent? Suposaria una vulneració del dret a l’accés a una educació pública, molt probablement suposaria perdre els seus amics i haver de canviar de centre. Ens agradaria tant ser una escola inclusiva de debò i que no hi haguessin barreres! Des de l’ajuntament, quan obres un negoci, les exigències perquè aquest complexi normativa d’accessos o d’incendis poder arribar a desesperar el més pacient, però després ens trobem que en espais públics com són les escoles aquestes exigències no es compleixen o fins i tot s’ometen.
Durant el curs 2018-2019 es va iniciar un procés participatiu per transformar el pati de l’escola, aquesta iniciativa vehiculada des de l’AFA i de la mà del centre va comportar una anàlisi exhaustiva dels espais de l’escola i es va posar de manifest el problema d’accessibilitat de l’escola. Gràcies a una subvenció municipal de més des de 14.000 € es va poder treballar amb un estudi d’arquitectes per definir un avantprojecte de reforma integral dels espais de l’escola que resolien el problema d’accessibilitat de l’escola. Però tot aquest procés i projecte va quedar en paper mullat, ja que no s’ha executat. El dia d’avui 2025 l’escola segueix igual, i mentrestant hem vist com els patis de les escoles de l’entorn sí que han estat reformats.
Segons un estudi de l’Associació d’Amputats Sant Jordi, 25 instituts i 79 escoles no són accessibles a la ciutat de Barcelona això posa de manifest que l’escola Montseny no és ni molt menys un cas aïllat. És un problema evident que les famílies que el pateixen ho tenen molt present, mentre clarament des de l’administració no s’hi posa el focus.
Si, es parla que l’aposta per una educació pública és inclusiva i de qualitat, davant d’aquest cas, aquestes paraules acaben sent buides de contingut. Esperem que precisament la situació que pateix temporalment en Martí, sigui una punta de llança perquè finalment es puguin resoldre les mancances d’accessibilitat que encara estan patint algunes escoles d’aquesta ciutat.
AFA Escola Montseny (de Gràcia) 