Argumentari per a l’objecció de consciència a les proves de tercer i sisè de primària de la LOMCE

Tens fills a l’escola pública o concertada? Van a tercer o sisè de primària? Ja saps que
a l’abril i al maig s’enfrontaran als exàmens Wert, les proves externes introduïdes per
la LOMCE? Aquest document és un argumentari per fer objecció de consciència a la
LOMCE evitant que facin les proves externes de tercer i/o sisè de primària
programades per l’abril i el maig de 2016.

Si vols informar-te millor sobre com dur a
terme l’objecció de consciència a la LOMCE consulta el nostre document
d’instruccions a noalalomce.net.
1. L’educació, mare de totes les lluites
El primer espai, després de l’entorn familiar, on es normativitzen les nostres formes de
viure en societat és l’escola. Per a poder naturalitzar el funcionament democràtic, la
igualtat d’oportunitats, l’equitat de gènere, la vida en comunitat, la convivència
cooperativa, l’esperit crític… cal començar en primer lloc per l’escola. El dret a una
educació de qualitat per a tothom no és una reivindicació més sinó la clau de volta de
la societat que volem. L’objecció de consciència a la LOMCE a través de la no
presència dels i les alumnes a les proves externes és una protesta activa contra
un model educatiu i de societat imposat pel PP.
2. La LOMCE és una llei imposada i obsoleta
El 9 de desembre de 2013 es va aprovar la Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat
Educativa, popularment coneguda com a LOMCE o llei Wert. Aquesta llei era la setena
llei orgànica educativa d’ençà de l’adveniment de la democràcia a Espanya i va ser
aprovada en solitari pel PP, sense un debat polític ni científic previ i sense el suport de
cap altra formació política. Quines eren les dues raons adduïdes pel govern estatal per
dur a terme una reforma integral del sistema educatiu? El fracàs o abandonament
escolar i el baix nivell educatiu.
L’abandonament escolar i els mals resultats del sistema educatiu espanyol en algunes
avaluacions internacionals, com PISA, eren, segons ells, fets evidents. Tanmateix, els
estudis especialitzats demostraven que aquests mals resultats del sistema espanyol
podien atribuir-se clarament a l’avorriment i l’absència d’interès de l’alumnat
davant d’una escola amb un model pedagògic academicista i obsolet.
El govern del PP, amb José Ignacio Wert al capdavant, va optar per implementar una
sèrie d’innovacions que lluny de solucionar les causes profundes del fracàs del
sistema, el que fan és perpetuar la desmotivació a través del seu model pedagògic
conservador. Wert va basar la nova llei en dos eixos bàsics: els continguts
memorístics, dirigits i tancats; i el model d’ensenyament tradicional i directiu.
Sota aquest model es trobava un marc ètic profundament conservador i centralista que
pretenia, a més, introduir els preceptes del neoliberalisme econòmic en el moll de l’ós
de la societat, és a dir, en el nostre sistema educatiu.

Com veurem a continuació, les proves externes estandarditzades són una eina
fonamental per a fer funcionar la llei Wert i per a poder controlar, desgastar i justificar
decisions polítiques per produir canvi. Les proves de tercer i de sisè són el cavall de
troia del PP per condicionar el funcionament de l’escola pública i també la concertada
en benefici dels interessos del partit. L’única manera de fer visible el nostre rebuig i la
nostra protesta és la mobilització i l’objecció.
3. Les proves externes de la LOMCE són les eines fonamentals de
mercantilització i control del sistema educatiu
Les proves externes introduïdes per la LOMCE no són una peça més de l’engranatge
de la LOMCE sinó l’instrument fonamental per mercantilitzar l’educació a través de la
classificació dels centres educatius i per controlar l’ensenyament a través de
l’estandardització i el blindatge del currículum. Sense les proves externes, la LOMCE
es queda sense infraestructura de control.
a) Les proves externes serveixen per mercantilitzar l’educació
Per fer competir unes escoles amb les altres cal comparar-les d’acord amb uns
estàndards comuns. Les proves externes són precisament aquests estàndards que no
entenen de contextos socioeconòmics ni projectes de centre específics. I avaluen uns
resultats que no tenen perquè coincidir amb els objectius dels centres. Simplement
calculen la mitjana de les notes assolides pels alumnes i posen nota a tot el centre. És
llavors quan esdevenen l’instrument primordial per submergir l’educació dins la
lògica mercantil de la competència: el resultat de les proves, que per llei es fan
públiques, serveix per classificar els centres, establir rànquings i, en conseqüència,
promoure la competència entre persones i escoles. Emmascarades com a proves de
diagnòstic, el seu objectiu és, en realitat, classificar i assignar valor de mercat a cada
escola. Treure bona puntuació servirà per aconseguir alumnes, aconseguir recursos,
destacar en els diferents mercats escolars i submergir l’educació (els centres, els
mestres, els alumnes) en una cultura competitiva i mercantil.
La competència pot ser el motor de l’economia, però mai hauria de ser-ho de
l’educació. Hi ha molts altres fonaments prioritaris sobre els quals construir l’educació:
la curiositat, la motivació, la creativitat, el desig de conèixer i descobrir, la socialització,
la convivència…
b) Les proves externes serveixen per precaritzar i desprestigiar la funció docent
La LOMCE introdueix el funcionament competitiu i de premi/càstig a tots els nivells. No
se n’escapen ni mestres ni professors que cada cop veuen més precaritzada la seva
situació laboral amb el creixement dels interinatges, el naixement de les places
contingents i la supressió lenta però imparable de les places fixes. Mestres i
professors es veuen forçats a moure’s en un entorn de competició, relacions de
poder i incentius econòmics que distorsionen el sentit últim de la seva feina i
vocació: l’educació dels nostres fills. Les proves externes, novament, són l’eina per
posar nota de manera absolutament reduccionista a la tasca dels docents que de cop
es veuen treballant en un sistema de gestió de resultats i rendició de comptes més
proper a l’empresa que a l’escola.
c) Les proves externes serveixen per centralitzar l’ensenyament
La LOMCE és una llei molt intrusiva que ha desenvolupat les matèries i l’organització
de les assignatures amb un grau de precisió que no és propi d’una llei. És recentralitza
el currículum, el Ministeri d’Educació dicta el 50% de tot el contingut curricular, deixant
poc marge a les comunitats autònomes. Recordem que, en matèria d’educació, tot i
ser competència compartida amb l’Estat, a aquest només s’atribueix la fixació de les
bases o principis i es reserva per la Generalitat de Catalunya el desenvolupament
legislatiu i la fixació de polítiques pròpies. Però a més de condicionar i controlar el
currículum, les proves externes estandarditzades imposades per l’administració central
determinaran què ensenyen els nostres docents i com ho ensenyen: amb la
implementació d’aquests exàmens, es prioritzarà l’ensinistrament dels alumnes cap a
les proves, i tercer i sisè de primària es convertiran en cursos on es focalitzi l’esforç en
superar proves tipus test estandarditzades, obviant tot allò que tingui a veure amb
promoure habilitats de desenvolupament de pensament crític, indagació, innovació,
reflexió, avaluació i aprenentatge autònom, treball en equip i cooperació, etc. Davant
els exàmens Wert, comunitats autònomes i escoles tenen poc marge de maniobra a
l’hora de desenvolupar currículums propis. En definitiva, les proves acaben
condicionant el currículum i limitant l’autonomia pedagògica.
d) Les proves externes serveixen per tornar a una educació academicista
Les proves externes de la LOMCE retornen l’educació a un model conductista que
té com a motor d’aprenentatge, no pas la curiositat i les ganes d’aprendre, sinó
en la motivació extrínseca de superació d’exàmens, revàlides i notes. La
focalització en les motivacions extrínseques contribueix a enfortir l’avorriment i la falta
d’interès real de l’alumnat per aprendre de manera significativa, rellevant i creativa.
Simplement s’”aprèn” per a superar obstacles. Això no només va en detriment de
quina és la millor manera d’aprendre significativament, tal com venen demostrant el
constructivisme i les ciències cognitives des de fa dècades, sinó que el model
conductista de la LOMCE i les seves proves externes contribueix a l’avorriment i la
falta de motivació de l’alumnat, una de les principals causes del fracàs del nostre
sistema educatiu.
Per altra part, les proves externes es focalitzen en dues o tres assignatures i deixen de
banda les competències, els processos d’aprenentatge, les dinàmiques de grup, etc.
Suposen el retorn a una educació basada en l’acumulació de continguts i forcen a
mestres i escoles a reconduir l’ensenyament cap a aquesta línia pedagògica clarament
regressiva de currículum tancat, basat només en continguts i academicista. Les proves
externes es converteixen així en instruments per neutralitzar altres models
d’escola i arraconen els projectes educatius innovadors, cada cop més
sol·licitats.
e) Les proves externes serveixen per inhabilitar el model d’immersió lingüística
en català
Si bé el model lingüístic és competència de cada comunitat autònoma, la LOMCE
assalta directament aquesta competència i imposa el model de llengua familiar a la
única comunitat, Catalunya, que havia assolit un reconeixement i consens social
majoritari gràcies al model universal d’immersió lingüística. La regulació en normes de
desenvolupament de la LOMCE (en concret, RD 1058/2015, de 20 de novembre) de
les proves externes de sisè apunta directament contra aquest model i les
competències que Catalunya té en matèria de política lingüística, ja que de facto
obliguen a fer les proves en les dues llengües.
El tractament del plurilingüisme a l’ensenyament sol enfocar-se des de dos models
alternatius: el model universal i el model de la llengua familiar (o primera llengua). El
model universal implica que tots els alumnes estudien en el mateix idioma per
assegurar que al final del procés s’obtenen els mateixos resultats. Aquest model és
fruit del consens social que determina en quina o quines llengües s’ha de fer
l’ensenyament. No hi ha una elecció dels pares i és un model en essència inclusiu, ja
que no separa l’alumnat per raó de llengua. Es tracta del model aplicat a Catalunya on,
a més de l’argument de la política d’inclusió social, se suma la política de suport a la
llengua catalana, un idioma minoritari que durant segles ha estat arraconat en el seu
ús i que des de l’adveniment de la democràcia Espanya ha anat recuperant àmbits
d’aplicació més enllà del domèstic. En el model de llengua familiar (o primera
llengua) és la família qui escull la llengua d’escolarització del seu fill. Aquest model en
essència és segregador, crea dues comunitats i no garanteix els mateixos resultats al
final del procés educatiu. Aquest model és l’aplicat a Euskadi, Galicia i el País
Valencià.
Catalunya ha aplicat el model universal de la immersió lingüística amb un èxit
indiscutible pel que fa a la inclusió social, el nivell acadèmic (els alumnes acaben
coneixent català i castellà per igual) i la pluralitat cultural. La LOMCE apunta
directament contra aquest model imposant el model de llengua familiar i el
programa del plurilingüisme que, recordem-ho, ja ha donat les primeres mostres
de fracàs a la Comunitat de Madrid.
f) Les proves externes serveixen per augmentar les desigualtats sota la
bandera de l’estandardització
Les proves externes esdevenen mecanismes de separació i selecció de l’alumnat en
edats primerenques. Atès que són proves estandaritzades, que no tenen en compte
les peculiaritats socioeconòmiques i geogràfiques de cada centre, ni la situació
personal de cada alumne, les proves esdevenen instruments de classificació i
segregació de l’alumnat. Són elles les que ajuden a determinar l’accés a les diferents
vies diversificadores de l’educació secundària, com ara la FP Bàsica, i es carreguen,
per tant, la garantia d’una educació obligatòria universal per a totes les persones,
independentment de la seva situació personal i socioeconòmica.
Mentre que a països com Finlàndia és pràcticament a l’edat de les proves de tercer
quan comença l’escolarització, sempre inclusiva, per contra, amb les proves Wert és
als 8 anys quan ja s’inicia la voluntat de cribatge prematur dels alumnes “menys
competents” i s’apunta cap a la separació precoç entre “alumnes bons” i “dolents”
menystenint, recordem-ho, la situació personal i socioeconòmica de cada alumne, ja
que es tracta de proves estandarditzades idèntiques per a tots els alumnes.
4. Les proves externes de la LOMCE NO són avaluacions
És important tenir en compte que, malgrat que es parli de proves diagnòstiques o
avaluacions, les proves de 3er i 6è de primària no són avaluacions, són exàmens
clàssics i academicistes de llengua, matemàtiques i ciències (a sisè). No avaluen ni
competències, ni processos, ni causes, ni possibles millores.
No pretenen conèixer l’estat d’aspectes específics de l’aprenentatge dels alumnes,
sobretot dificultats, maduració, motivació, etc. Ni, en el cas de dificultats, n’investiguen
les causes i ajusten els ajuts pedagògics que necessitin, tal com es defineix l’avaluació
diagnòstica en el Termcat.
Tampoc són avaluacions integrades en el procés educatiu que, mitjançant un
coneixement com més exacte millor de l’alumne en tots els aspectes de la seva
personalitat i una informació ajustada sobre el procés educatiu i sobre els factors
personals que hi incideixen, tenen l’objectiu d’aconseguir la millora contínua d’aquest
procés, tal com es defineix també al Termcat l’avaluació educativa.
Si bé l’avaluació hauria de ser una anàlisi profunda dels processos l’aprenentatge dels
alumnes, del mestratge dels professors i del funcionament de cada centre, les proves
de 3er o 6è de primària simplement són, recordem-ho, exàmens clàssics i
academicistes. Només és fan als alumnes individualment. Res de dinàmiques de grup i
treball en equip, res a nivell de mestres i res a nivell d’escola. No analitzen ni
avaluen, simplement posen nota.
Per altra part, les proves no estan lligades a programes ni partides
pressupostàries. Es desconeixen les mesures ordinàries i extraordinàries previstes
de cara al recolzament de l’alumnat i el professorat en cas que els resultats de les
proves resultin desfavorables. No hi ha diners explícitament destinats a aquesta fi. De
fet, els darrers anys han estat marcats per una política clara de desinversió en
educació. La comparativa de la inversió en educació a Catalunya entre l’any 2010 i
l’any 2014 mostra les dades següents: -23,12% d’inversió en educació, -35,16%
d’inversió per alumne, -80,16% en beques i ajuts a l’estudi.
Unes proves com les de tercer i sisè de primària acompanyades de la política de
desinversió en educació que ha marcat els darrers anys de govern palesen que no
existeix la intenció de canvis i millores sinó de filtratges i reduccions.
5. Hi ha avaluacions alternatives a les proves externes de la LOMCE
Des de fa anys la renovació pedagògica ha arribat també a l’avaluació. Existeixen
un munt de projectes, recerques i experiències d’avaluació innovadora i
qualitativa que, lluny de reduir el diagnòstic a una categoria, numèrica o verbal, per a
facilitar la comparació, la classificació i la selecció dels individus, el que fa és realitzar
un procés complex i el més complert possible i flexible de diagnòstic, descripció i
interpretació del desenvolupament dels individus (alumnes, mestres i professors) i les
institucions. L’avaluació formativa i formadora, l’autoavaluació, la coavaluació,
l’avaluació comunitària… les noves tendències en l’avaluació pedagògica són molt
més enriquidores, interessants i eficients que els exàmens finalistes tradicionals.
Cal que exigim a les administracions una renovació en l’avaluació educativa i aquesta
demanda comença per rebutjar els exàmens externs de la LOMCE, absolutament
simplistes i reduccionistes.
Si tot i així vols saber el nivell dels teus fills en llengua i matemàtiques d’acord
amb els estàndards de la LOMCE, pots demanar a l’escola que faci unes proves
internes similars com a simulacre. Simplement és primordial no fer les proves
LOMCE per no legitimar la llei del PP ni ajudar a desplegar-la.
6. Catalunya, líder en el desplegament de la llei Wert, aplica les proves
externes de la LOMCE
Malgrat el rebuig institucional reduït a declaracions innòcues i a la qüestió lingüística,
Catalunya no se salva del desplegament de la LOMCE. És una llei orgànica d’obligat
compliment i, encara que el Departament d’Ensenyament negui el seu desplegament,
el cert és que l’està desenvolupant de manera exemplar, el millor de la classe podríem
dir!. Les proves de 3er i 6è no són LEC, són LOMCE. La Generalitat de Catalunya ja
ha desplegat a través, sobretot, de resolucions i instruccions que no apareixen al
DOGC els següents articles de la LOMCE:

7. La construcció d’una nova educació des de baix
L’objecció de consciència a la LOMCE no és destructiva sinó constructiva. Desobeïm
la LOMCE perquè estem construint una nova educació que es fonamenta en la
democràcia, la tolerància, la igualtat d’oportunitats, la renovació pedagògica i la
formació integral de les persones. I ja s’ha fet una proposta al Parlament: l’ILP
d’Educació. Suma’t a aquesta construcció i fes objecció de consciència a la LOMCE!
8. Crida a l’objecció de consciència
1. No volem rànquings entre escoles a causa de la publicació de les notes dels
nostres fills i filles.
2. No acceptem l’avaluació basada en proves estandarditzades que es focalitzin
només en poques matèries obviant la globalitat de l’educació i de l’aprenentatge.
3. Els exàmens imposats no són de competències, ja que no incentiven el pensament
propi, la iniciativa personal ni la creativitat.
4. Rebutgem tot tipus d’intromissió i de control curricular de contingut academicista i
ideològic.
5. La llei Wert no preveu partides pressupostàries per revertir les presumptes
mancances que poden detectar les proves que hem rebutjat, mentre l’escenari de
retallades es manté actiu.
6. Els sistemes de rendició de comptes són ineficaços i mai ningú ha aportat cap
informe internacional que avali l’eficàcia de la LOMCE.
7. La LOMCE atempta contra l’autonomia dels centres, imposa control i regulació
menystenint els mecanismes establerts dels processos interns de participació a
l’escola. Les famílies perdem capacitat de decisió en el Consell Escolar.
8. Defensem una educació inclusiva i la LOMCE té una clara voluntat de segregar
l’alumnat ‘bo’ del ‘dolent’, per derivar els que els fan nosa cap a l’itinerari sense
sortida de la FP Bàsica.
9. No hi ha hagut debat polític, científic ni públic que contrasti el discurs de defensors
i detractors de la llei.
10. La LOMCE qüestiona i desconfia de la capacitat dels docents per fer la seva feina.
Ells també queden vigilats, examinats i retratats en els rànquings. Obvia els
docents, la seva formació, la tutela dels nouvinguts, els reforços, la participació…
11. Les proves no són vinculants i no tenen efectes curriculars. Recordeu: no atorguen
cap títol ni condicionen la continuïtat dels estudis.
12. Volem mantenir en nostre model d’immersió lingüística que tan bons resultats ha
donat.
És per tot això que us emplacem a reflexionar sobre l’objecció de consciència a
la LOMCE i a no realitzar les proves de tercer i/o sisè de primària.

Si us decidiu a fer-la i voleu informar-vos millor sobre com dur-la a terme, consulteu el nostre
document d’instruccions a noalalomce.net.

Anuncis

Deixa el teu comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s